El Bressol de la Taronja
On va començar la història d'or dels cítrics valencians
El Pare Vicent Monzó, sacerdot carcaixentí, va introduir les primeres taronges dolces des de Carcagena. Va plantar-les en l'Hort de Cura, propietat del convent de Sant Francesc, iniciant així una revolució agrícola.
Amb l'arribada del ferrocarril (1854), Carcaixent es va convertir en el principal centre exportador de taronges d'Europa. Les seues taronges arribaven a Londres, París i altres capitals europees.
La taronja va transformar completament l'economia local. Carcaixent va passar de ser un poble agrícola a convertir-se en una pròspera ciutat burgesa, amb palaus modernistes i una rica vida cultural.
Des de Carcaixent, la taronja dolça es va estendre per tota la Comunitat Valenciana i el món. Hui, la taronja valenciana és reconeguda internacionalment per la seua qualitat i sabor únics.
Situat en el centre de Carcaixent, aquest monument homenatja al Pare Vicent Monzó, considerat el pare de la citricultura valenciana. És un símbol de l'orgull local i del reconeixement a qui va canviar la història del poble.
El casc urbà conserva nombroses cases modernistes construïdes pels exportadors de taronges durant l'època daurada (finals del s. XIX i principis del XX). Aquests edificis testimonien la riquesa generada per la taronja.
Cada any, Carcaixent celebra la seua història tarongera amb diverses activitats culturals. La taronja està present en la gastronomia local, les festes i l'identitat del poble, mantenint viva la memòria d'aquest llegat.
Abans de 1781, només es coneixien taronges amargues a Europa. La taronja dolça va ser una autèntica revolució gastronòmica.
A principis del s. XX, des de Carcaixent s'exportaven milions de taronges cada any a tota Europa, convertint-se en motor econòmic de la regió.
La taronja ha inspirat art, literatura i arquitectura a Carcaixent, formant part indissociable de la identitat valenciana.